Transcending Constructed Boundaries: The role of the state in managing cultural diversity through multiculturalism

Managing cultural diversity is inevitable.  Globalization, advances in communication and transportation technology, historical and ongoing migrations, and the legacy of territorial expansion and colonization have heightened cultural diversity and identity differentiations.   Multiculturalism offers an alternative approach to diversity management.  However, it has its theoretical and practical fault lines that the state should be cognizant of as policies are being  formulated and implemented.  It is argued that society should be seen as a marketplace of cultures and identities freely interacting and fusing.  The state has the responsibility to adopt multiculturalism policies that expand cultural liberty and enable cultural transcendence.  Cultural transcendence is the ability of individuals and societies to draw connecting lines between seemingly disparate identity dots, instinctively rising above differences into coherence and synergy.  It is hoped that ideas evolving from active cultural and ethnic interactions will shape a better understanding of human co-existence beyond what liberal, cosmopolitan and multicultural thinking have to offer.Actualment, la gestió de la diversitat cultural resulta inevitable. La globalització, els avenços en les comunicacions i en la tecnologia del transport, les migracions històriques i actuals i el llegat de l’expansió territorial i la colonització han posat en relleu la diversitat cultural i la diferenciació identitària. El multiculturalisme ofereix un enfocament alternatiu a la gestió de la diversitat, tot i que també presenta fissures tant teòriques com pràctiques que cal copsar en tota la seva profunditat a l’hora de formular i aplicar polítiques estatals. La societat és un gresol de cultures i identitats que interactuen, es fusionen, se separen i evolucionen. La interacció no és, ni molt menys, racional, no està exempta d’etnocentrisme ni està lliure d’unes pressions que poden arribar a ser uns actes d’allò més opressius contra els drets humans. Es diu que les cultures no són mai monolítiques, immutables, bones o dolentes. Cal veure-les totes com una cosa amb textura, com un tapís d’elements entreteixits que fomenta i limita els potencials individuals, que propugna creences en la pau i també en la violència. L’estat es troba en una posició estratègica per a adoptar polítiques que maximitzin els punts forts de cada cultura, ampliïn la llibertat cultural i permetin la transcendència cultural. La transcendència cultural és la capacitat dels individus i les societats per a traçar línies d’unió entre punts d’identitat aparentment dispars i elevar-se instintivament per sobre de les diferències per a assolir la coherència i la sinergia.  Actualmente, la gestión de la diversidad cultural resulta inevitable. La globalización, los avances en las comunicaciones y en la tecnología del transporte, las migraciones históricas y actuales y el legado de la expansión territorial y la colonización han puesto en relieve la diversidad cultural y la diferenciación identitaria. El multiculturalismo ofrece un enfoque alternativo a la gestión de la diversidad, aunque también presenta fisuras tanto teóricas como prácticas que hay que comprender en profundidad a la hora de formular y aplicar políticas estatales. La sociedad es un crisol de culturas e identidades que interactúan, se fusionan, se separan y evolucionan. La interacción no es en absoluto racional, no está desprovista de etnocentrismo ni está libre de unas presiones que incluso pueden llegar a ser los actos más opresivos contra los derechos humanos. Se aduce que las culturas no son nunca monolíticas, inmutables, buenas o malas. Todas deben verse como algo con textura, como un tapiz de elementos entretejidos que fomenta y limita los potenciales individuales, que propugna creencias en la paz y también en la violencia. El Estado se encuentra situado de manera estratégica para adoptar políticas que maximicen los puntos fuertes de cada cultura, que amplíen la libertad cultural y que permitan la trascendencia cultural. La trascendencia cultural es la capacidad de los individuos y las sociedades para trazar líneas de unión entre puntos de identidad aparentemente dispares y elevarse instintivamente por encima de las diferencias para alcanzar la coherencia y la sinergia