
El debat sobre la democràcia representativa enfront de la democràcia directa, en el marc de l'aplicació de les TIC a la política, ha portat diversos autors a desenvolupar models i taxonomies de la democràcia electrònica. És possible distingir quatre tipologies proposades per autors com Hagen, Van Dijk, Bellamy/Hoff, Horrocks i Tops i Subirats. En aquest article es realitza una descripció resumida de les característiques principals de cada una d'aquestes tipologies. La principal conclusió és que el debat sobre les possibilitats que l'aplicació de les TIC ofereix als sistemes polítics de les democràcies avançades oscil·la entre dues posicions. D'una banda, aquells que plantegen la seva utilització per a millorar les capacitats i el rendiment de la democràcia representativa. De l'altra, els que plantegen superar aquesta democràcia representativa i substituir-la, en major o menor mesura, per mecanismes de democràcia directa. Entre totes dues, se situarien les posicions intermèdies representades pels partidaris de combinar democràcia representativa i democràcia directa en una mena de democràcia de nou tipus, tractant d'aprofitar els avantatges dels dos sistemes. Les possibilitats de les TIC són enormes per a potenciar la llibertat i la participació dels ciutadans, i també per al reforçament del Leviatan. De la societat civil depèn que el seu ús s'orienti en un sentit o un altre.