Presentation

Tal com ho va fer a la jornada presencial Les Professions de les Humanitats en la Societat del Coneixement, Isidor Marí, director dels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC, presenta aquest dossier i el debat virtual posterior, amb l'objectiu declarat d'arribar a conclusions operatives que tinguin repercussions concretes sobre l'organització dels estudis de la titulació i la seva projecció professional, especialment en aquest moment, en què cal redissenyar els plans d'estudi d'acord amb el procés de Bolonya. Per a l'autor, només encertarem en les decisions operatives si som capaços de comprendre les transformacions que tenen lloc en la cultura humanística en el marc de la societat del coneixement, i per a fer-ho cal encetar un debat en què participin estudiants, llicenciats, acadèmics, investigadors, professionals i analistes.En aquest article, Isidor Marí analitza les tensions i contradiccions que sorgeixen quan s'intenta posar en relació els conceptes de món professional, Humanitats i societat del coneixement. En primer lloc, ni les Humanitats són una professió ni els estudis d'Humanitats són percebuts, ni per la societat ni pels estudiants, com a susceptibles de definir perfils professionals. Però, tanmateix, es tracta d'una notable paradoxa, perquè l'economia de la cultura -i per tant les ocupacions en el sector cultural- no fan més que créixer en totes les societats occidentals. D'altra banda, pel que fa a la relació entre les Humanitats i la societat del coneixement, l'autor descriu i analitza com en els nostres dies coexisteixen veus catastrofistes amb unes altres que sostenen que les tecnologies de la informació i la comunicació permetran donar lloc a una transformació enormement positiva de la civilització humana, a una nova era de la cultura. Text complet (PDF)As was the case at the conference, "Humanities professions in the knowledge society", the Director of Humanities and Philology Studies at the UOC, Isidor Marí, presents this Dossier, and the subsequent virtual debate, with the aim of gaining useful conclusions, with specific repercussions on the organisation of the degree studies and its professional projection, especially at this time, which requires study plans to be redesigned in line with the Bologna process. In the author's opinion, we can only make the right operative decisions when we are able to understand the transformations taking place in the humanistic culture framed by the knowledge society, and to do so, debate has to be opened in which students, graduates, academics, researchers, professionals and analysts can all take part.In this article, Isidor Marí analyses the tensions and contradictions that arise when attempts are made to relate the concepts of the professional world, Humanities and the knowledge society. Firstly, neither are Humanities a profession nor the study of Humanities seen by students or society to be adaptable to the definition of professional profiles. However, this highlights an important paradox, as the culture economy, (and, thus, occupations in the cultural sector), is growing increasingly throughout western societies. Likewise, in terms of the relationship between Humanities and the knowledge society, the author describes and analyses how there currently coexist voices foreseeing the worst alongside those that see information and communications technologies opening the way for an enormously positive transformation in human civilisation and a new cultural era. Full text (PDF | In Catalan)Tal como lo hizo en la jornada presencial Las Profesiones de las Humanidades en la Sociedad del Conocimiento, Isidor Marí, director de los Estudios de Humanidades y Filología de la UOC, presenta este dossier y el debate virtual posterior, con el objetivo declarado de llegar a conclusiones operativas que tengan repercusiones concretas sobre la organización de los estudios de la titulación y su proyección profesional, especialmente en este momento, en el que hay que rediseñar los planes de estudio de acuerdo con el proceso de Bolonia. Para el autor, sólo acertaremos en las decisiones operativas si somos capaces de comprender las transformaciones que tienen lugar en la cultura humanística en el marco de la sociedad del conocimiento, y para ello hay que empezar un debate en el que participen estudiantes, licenciados, académicos, investigadores, profesionales y analistas.En este artículo, Isidor Marí analiza las tensiones y contradicciones que surgen cuando se intenta poner en relación los conceptos de mundo profesional, Humanidades y sociedad del conocimiento. En primer lugar, ni las Humanidades son una profesión ni los estudios de Humanidades son percibidos, ni por la sociedad ni por los estudiantes, como susceptibles de definir perfiles profesionales. Pero, sin embargo, en ello hay una notable paradoja, porque la economía de la cultura -y por lo tanto las ocupaciones en el sector cultural- no hacen más que crecer en todas las sociedades occidentales. Por otra parte, con respecto a la relación entre las Humanidades y la sociedad del conocimiento, el autor describe y analiza cómo en nuestros días coexisten voces catastrofistas con otras que sostienen que las tecnologías de la información y la comunicación permitirán dar paso a una transformación enormemente positiva de la civilización humana, hacia una nueva era de la cultura. Texto completo (PDF | En catalán