The technoperception of electronic sound in cyberculture

Les noves tecnologies de la comunicació i de la informació es caracteritzen per fer possible nous usos tècnics, des dels punt de vista instrumental, i noves pràctiques tecnològiques que remeten a relacions intersubjectives, comportaments, representacions... La cultura de l'ordinador, la cibercultura, no n'és cap excepció. Amb la generalització i l'afinament del dispositiu original que la crea, es generen socialment les condicions per a un canvi radical de les pràctiques, dels conceptes i dels punts de suport culturals més estables. La major part dels autors que s'han ocupat d'aquest canvi del sensorium cultural han tendit a centrar-se en la velocitat i acceleració de les imatges i dels textos deixant de costat el paper que realitza el so i el silenci. Deixant de banda, en definitiva, el paper de la música generada electrònicament. Amb tot, en una època "digital" on els ordinadors governen la nostra vida quotidiana, seria imperdonable que no penséssim en la música electrònica, digitalitzada, com a banda sonora més adient per a aquest nou context. És per això que en aquest treball volem prendre en consideració alguns dels canvis culturals que caracteritzen la cibercultura, i mirar d'establir connexions entre la revolució de les imatges i la revolució de la musicalitat, tant les unes com l'altra generades electrònicament. L'objectiu últim de la nostra incursió en aquest camp és apropar-nos als efectes de sentit de les tecnoperceptives de la sonoritat electrònica en la que podem anomenar "era de les màquines intel·ligents"