L’arqueologia dels mitjans i la traducció en la pràctica artística: El projecte Nefertiti Hack, de Nora Al-Badri i Jan Nikolai Nelles

En una de les sales més famoses del Neues Museum de Berlín s’exposa ininterrompudament des de 2009 el bust de Nefertiti que un equip d’arqueòlegs alemanys va trobar a Egipte el 1912. La peça va arribar a la capital alemanya fruit d’un dels nomborosos espolis que es van portar a terme els últims anys del segle xix i principis del xx, i que van donar contingut als museus occidentals de la modernitat. Actualment, la sala on es troba l’escultura de Neftertiti té unes normes que limiten l’entrada d’espectadors i prohibeixen l’ús de càmeres fotogràfiques i de vídeo. La vigència dels patrons normatius que marquen aquesta mena de museus es va posar en dubte quan l’octubre de 2015 els artistes Nora Al-Badri i Jan Nikolai Nelles van piratejar l’escultura de Nefertiti: la van escanejar, en van elaborar un model digital 3D i el van publicar a internet en domini públic. Així, l’escultura ha adquirit el potencial de ser reproduïda, reinterpretada, transformada, recontextualitzada i resignificada. En aquest estudi descrivim el projecte d’Al-Badri i Nelles, anomenat Nefertiti Hack, i ens hi basem per a analitzar la figura dels autors del projecte com a arqueòlegs del museu del segle xix i traductors del bust de Nefertiti. Els artistes han traslladat la peça d’un format a un altre, actuant com a potenciadors de futures resignificacions, i han emprat aquesta traducció per a efectuar una revisió des de la crítica postcolonial de les narratives sobre les quals s’ha construït el museu vuitcentista.