Between adaptation, intermediality and cultural series: the example of the photonovel

Aquest article s'ocupa, en primer lloc, de diverses afirmacions generals sobre les nocions d'intermedialitat i transmedialitat, que s'examinen des del punt de vista de l'especificitat del mitjà i de l'escriptura limitada. Se suggereix que la migració de mitjà és inevitable però no il·limitada i que cal tenir en compte la interacció complexa entre amenaces i oportunitats que es produeixen per la dinàmica d'un sistema de mitjans oberts. En segon lloc, estudia el gènere menys conegut de la fotonovel·la per a mostrar alguns d'aquests impediments i possibilitats, amb un clar èmfasis en el context sociocultural i històric de les obres, la forma i funció de les quals varia de formes en ocasions molt sorprenents. També inclou un debat teòric amb altres anàlisis de la fotonovel·la, com la teoria de double face-out desenvolupada per Rosalind Krauss (que més tard faria seva Diarmuid Costello) en la seva lectura de l'art de la instal·lació post-fotonovel·la de James Coleman.This article first addresses some general claims concerning the notions of transmediality and transmediality, which are examined from the viewpoint of medium-specificity and constrained writing. It suggests that medium migration is inevitable bunt not unlimited and that one has to take into account the complex interplay of threats and opportunities that are produced by the dynamics of an open media system. Second, it studies the less-known genre of the photonovel to display some of these handicaps and possibilities, with a strong emphasis on the socio-cultural and historical context of the works, whose form and function varies in often very surprising ways. It also includes a theoretical debate with other analyses of the photonovel, such as the “double face-out” theory developed by Rosalind Krauss (and later appropriated by Diarmuid Costello) in her reading of the post-photonovel installation art of James Coleman.Este artículo se ocupa, en primer lugar, de varias afirmaciones generales sobre las nociones de transmedialidad y transmedialidad, que se examinan desde el punto de vista de la especificidad del medio y de la escritura limitada. Se sugiere que la migración de medio es inevitable pero no ilimitada y que hay que tener en cuenta la interacción compleja entre amenazas y oportunidades que se producen por la dinámica de un sistema de medios abiertos. En segundo lugar, estudia el género menos conocido de la fotonovela para mostrar algunos de esos impedimentos y posibilidades, con un claro énfasis en el contexto sociocultural e histórico de las obras, cuya forma y función varía de formas en ocasiones muy sorprendentes. También incluye un debate teórico con otros análisis de la fotonovela, como la teoría de double face-out desarrollada por Rosalind Krauss (que más tarde haría suya Diarmuid Costello) en su lectura del arte de la instalación post-fotonovela de James Coleman