Noves consideracions al voltant de Bernat Fenollar, domer de la Seu de València.

Bernat Fenollar ha atret l’atenció dels historiadors de la llengua per la seua implicació en el desenvolupament literari de la València de la segona meitat del Quatre-cents i per la producció literària pròpia. Més rar ha estat l’interés dels historiadors socioeconòmics i de l’església. Aquest treball incideix precisament en aquestes dues perspectives, la socioeconòmica i l’eclesiàstica per fer un recorregut per la trajectòria vital i professional del domer de la Seu. Per tant, queden al marge les qüestions referides a l’àmbit literari. Per a la confecció del present treball s’ha fet servir els registres eclesiàstics procedents de l’Arxiu de la Seu de València però sobretot protocols notarials procedents de quatre fons, això és, l’esmentada Seu, l’Arxiu del Regne de València, l’Arxiu de protocols notarials del col·legi del Corpus Christi de València i l’Arxiu parroquial de Penàguila. Això ha permès perfilar la seua parentela i les seues relacions familiars, les seues fonts d’ingressos, que anaven més enllà de la seua retribució com a beneficiat i dels seus treballs en l’administració de la catedral, i plantejar una possible data per a la seua mort.