Open AccessResum: L’anàlisi comparativa de l’obra de Ciceró Paradoxa Stoicorum i la traducció del s. XV feta per Ferran Valentí és d’alguna utilitat des de la perspectiva lingüística. En aquest article, examinem un element d’interès per a la semàntica del català: l’expressió de l’evidencialitat mitjançant alguns verbs com jutjar, estimar, pensar, sentir, etc. En aquest estudi, observem com tradueix Valentí els verbs llatins en català i provem de reconèixer quins evidentials del català medieval són el resultat d’una interferència del llatí. L’objectiu és establir el valor evidencial de cadascun d’aquests verbs i fer així un primer acostament a l’expressió de l’evidencialitat en un registre formal del català medieval.
Paraules clau: Evidencialitat, Català antic, Ferran Valentí, Onomasiologia, Registre lingüístic
Abstract: A comparative analysis of the work of Cicero Paradoxa Stoicorum and the 15th translation by Ferran Valentí is of some linguistic utility. In this article, we examine a point of interest to Catalan semantics: the expression of the evidentiality by means of some verbs such as jutjar, estimar, pensar, sentir, etc. In this study, we note how Valentí translates the Latin verbs in Catalan and we try to recognize which evidentials in the Medieval Catalan are the result of an interference from a form that is peculiar to Latin. The aim is to establish its evidential value in order to describe the formal uses of evidentiality in Medieval Catalan.
Keywords: Evidentiality, Old Catalan, Ferran Valentí, Onomasiology, Linguistic register