Una lectura de les «Regles introductòries a la pràctica de l’Art demostrativa» de Ramon Llull

Una part no menyspreable de les poesies de Ramon Llull va ser escrita per a afavorir la memorització dels fonaments conceptuals i operatius de l’Art. L’Art és una eina intel·lectual complexa i el seu creador era partidari de l’obscuritat didàctica. L’esforç que demana a l’usuari, d’altra banda, és indissociable de la pràctica de la primera intenció, que és conèixer i estimar Déu. És per això que les poesies creades per a aprendre l’Art i practicar-la poden semblar, a primera vista, un bon exemple de trobar clus. La lectura que es proposa en aquest article intenta fer més lleu l’accés a les Regles, pensades per facilitar la pràctica de l’Art demostrativa, el manual d’ús central de l’Art lul·liana primerenca. Són dues obres estretament lligades que revelen l’interès lul·lià per la difusió del seu pensament científic en l’àmbit vernacle.