Joan Estelrich i el nou humanisme a l’Europa d’entreguerres

Aquest article presenta alguns aspectes de l’activitat de Joan Estelrich a partir de dues ini­ciatives pertanyents, segons ell mateix, a un humanisme o nou humanisme en voga a l’Europa d’entreguerres. Com que el terme humanisme és polisèmic, i l’expressió nou humanisme és encara més ambigua, en primer lloc repassem breument el context històric per mirar d’evitar equívocs. Presentem seguidament el projecte de revista Humanitats (1929), concebuda com a òrgan de la Fundació Bernat Metge i com a plataforma de difusió de l’activitat classicista a Catalunya i a l’exterior, amb especial atenció a la contribució de Mario Meunier sobre l’esperit europeu i les humanitats. A partir de les intervencions d’Estelrich en el debat sobre les humanitats i la formació de l’home modern que va tenir lloc a l’entretien de Budapest (juny 1936), organitzat per l’Institut International de Cooopération Intellectuelle de la Societat de Nacions, situem l’ús de l’expressió nou humanisme en el context europeu i la seua projecció en el perfil intel·lectual d’Estelrich.