L’accepció causativa del verb «interessar» amb complement preposicional

El verb interessar mostra una remarcable flexibilitat sintàctica que li permet participar en un ampli ventall d’alternances verbals. Presenta una accepció causativa que és poc habitual dins el paradigma dels verbs psicològics catalans, perquè pot participar en construccions causatives de canvi d’estat triargumentals, que no presenten la Target/Subject Matter (T/SM) Restriction de Pesetsky (1995) (La Meritxell va interessar la Núria pel teatre), es resisteix a l’ús del verb sense l’experimentador (??La Meritxell va interessar pel teatre) i exigeix la presència obligatòria d’un sintagma preposicional (*La Meritxell va interessar la Núria). A més, l’alternança amb una accepció pronominal es diferencia de l’alternança causativa d’altres verbs psicològics causatius amb objecte experimentador. L’especificitat lèxica i la flexibilitat sintàctica del verb interessar són un repte per al debat entre els diferents enfocaments de la interfície lexicó-sintaxi.