Ciudadanía y transformación social en la sociedad mediatizada

La práctica de la ciudadanía encuentra en los medios tanto limitaciones como un espacio de posibilidades para la participación y el cambio. La falta de crítica ante la ingente cantidad de información deriva en un riesgo de adoctrinamiento y en la dificultad de construir imágenes alternativas. Nuestra reflexión, a partir del análisis de los discursos de informantes con amplia trayectoria en participación ciudadana, advierte de estos riesgos a la vez que señala otros usos que pueden aproximarnos hacia una ciudadanía crítica, participativa y orientada a la transformación social. Los ejemplos que recogemos —radio comunitaria y vídeo participativo— reflejan su valor como proceso y su interés por implicar a las personas y grupos como productores de información, facilitando experiencias de apropiación de los medios. Ésta debiera ser la orientación para el desarrollo de una educación mediática necesaria para el aprendizaje y la práctica de la ciudadanía.La pràctica de la ciutadania troba als mitjans tant limitacions com un espai de possibilitats per a la participació i el canvi. La falta de crítica davant la ingent quantitat d’informació deriva en un risc d’adoctrinament i en la dificultat de construir imatges alternatives. La nostra reflexió, des de l’anàlisi dels discursos d’informants amb una gran trajectòria en participació ciutadana, adverteix d’aquests riscos, alhora que assenyala altres usos que poden aproximar-nos a una ciutadania crítica, participativa i orientada a la transformació social. Els exemples recollits —ràdio comunitària i vídeo participatiu— reflecteixen el valor com a procés i l’interès per a implicar-hi les persones i els grups com a productors d’informació. Es faciliten experiències d’apropiació dels mitjans. Aquesta hauria de ser l’orientació per al desenvolupament d’una educació mediàtica necessària per a l’aprenentatge i la pràctica de la ciutadania.The media can be considered either as barriers or as potential spaces for participation and exchange where citizenship practices are concerned. The lack of criticism of the massive amounts of information gives rise to a risk of indoctrination and is an obstacle to building alternatives. Our reflection, based on an analysis of the discourses of citizens with a wide experience in participation, warns of these risks and shows other ways the media can be used to help develop a critical, participative and transformative citizenship. The examples we describe–community radio and participatory video–involve people and groups in producing their own information. This should be the way forward to develop the critical media education needed for citizenship learning and practice