Les arrels medievals dels conceptes estètics del segle cartesià

L'estètica és un dels àmbits de la cultura que permet de reivindicar l'Edat Mitjana com un període mediador, i no només intermig, entre el món clàssic i el món modern. Aquesta afirmació pot ser especificada amb més rotunditat: l'estètica moderna, i àdhuc part de la contemporània, troba la seva base conceptual en l'arquitectònica de l'escolàstica medieval. Malgrat que aquesta no féu de l'estètica un dels seus temes cardinals, sí que dotà els conceptes estètics fonamentals del rigor metaconceptual necessari per garantir la seva significativitat, possibilitant d'aquesta manera la construcció d'un llenguatge estètic que per primera vegada oferia una base d'aigumentació sòlida. Altrament dit: els judicis sobre la realitat de la bellesa esdevingueren comunicables i atgumentables d'una faisó desconeguda per l'Antiguitat, gràcies a l'empar en un sistema racionaI - formal de metaconceptes que no tolerava ambigüitats