L’ensenyament del valencià i prejudicis lingüístics. Un estudi de cas en un centre de secundària de la Plana Utiel-Requena

La present recerca aborda la qüestió de l’ensenyament del valencià en les comarques lingüístiques castellano-parlants en les quals encara és vigent la LUEV (1983) que determina la possibilitat d’exempció de l’assignatura de valencià. En concret, abordem la qüestió de les creences i representacions socials sobre la llengua i el seu ensenyament a partir d’un estudi de cas realitzat en un centre de secundària de la ciutat de Requena. L’objectiu de l’estudi és identificar i diferenciar les actituds lingüístiques cap al valencià en aquest context sociolingüístic i és una oportunitat per presentar un canvi educatiu. Els resultats d’aquest estudi responen a les idees de l’alumnat i del professorat autòcton extretes mitjançant la producció d’autobiografies lingüístiques per part de l’alumnat de 4t d’ESO i la participació de docents en un focus grup. Les conclusions es basen en una proposta de bones pràctiques en relació a l’ensenyament del valencià en aquest territori lingüístic. Les activitats oferides tenen com a finalitat eliminar els prejudicis reforçant actituds d’ús lingüístic com ara la comunicació amb altres grups sociolingüístics. Aquestes es podrien aplicar a altres territoris la consciència lingüística dels quals és castellana tot i pertànyer a un territori valenciano-parlant.