L’insostenible augment de la inseguretat residencial a Espanya

Després de la crisi econòmica la inseguretat residencial segueix augmentant a Espanya. Més de la meitat de les llars encapçalades per menors de 45 anys té por a perdre el seu habitatge a curt termini. Comparats amb els joves europeus, els espanyols temen més sovint perdre el seu habitatge per no poder pagar-lo (54% enfront de 33%) i aquesta diferència s’ha incrementat a més en els últims anys a mesura que creixia el pes del lloguer. Aquesta percepció està justificada. El 42% de les llars de joves tenen un habitatge de lloguer de mercat, l’opció més insegura per a un col·lectiu aclaparat per la precarietat laboral i que ha deixat enrere l’etapa d’accés majoritari a la propietat. És més probable que una llar jove se senti més insegura a Espanya que a Europa, independentment del tipus d’habitatge en què habiti. Aquest fet té a veure amb un context legal i institucional que perjudica l’estabilitat en l’habitatge. La inseguretat residencial és una de les principals dimensions de la inseguretat vital per la qual cosa és urgent prendre-hi mesures. Aquest número de Perspectives Demogràfiques examina els nivells d’inseguretat residencial a Espanya i les seves possibles causes, especialment l’evolució del lloguer. Per tal de ferho, analitzarem diferents fonts que ens apropen al creixement recent del lloguer (Enquesta de condicions de vida) o de la inseguretat residencial percebuda (European Quality of Life Survey).