La monoparentalitat suposa un risc pel rendiment escolar dels fills?

Els pares segueixen diferents estratègies per garantir un bon futur pels seus fills. Inverteixen en les seves habilitats, educació, normes i valors. Hi ha estratègies que impliquen temps, com escollir una escola o llegir contes als nens. Altres, en canvi, requereixen que els pares tinguin diners, com les classes extraescolars o viure en un “bon barri”. Els progenitors que conviuen, sovint poden ajudar-se mútuament, mentre que fer totes aquestes inversions pot resultar més difícil pel progenitor d’una familia monoparental. Hauríem doncs de preocupar-nos per les oportunitats que tindran els seus fills? I pels fills que viuen en famílies monoparentals de nivells socioeconòmics més baixos? I, en cas afirmatiu, què hi podem fer? Ens proposem respondre a aquestes preguntes en relació a Espanya, país on les famílies monoparentals femenines són cada vegada més habituals. En primer lloc, utilitzem les dades del Cens per documentar l’augment de les famílies monoparentals femenines i veiem que, el 1991 el 6% dels menors vivien en una família monoparental d’aquest tipus, mentre que el 2011 aquest percentatge ha crescut fins el 15%. A continuació estudiem les dades del projecte PISA de l’OCDE per analitzar les aptituds en matemàtiques dels nens que viuen en famílies monoparentals. Tot i que les puntuacions d’aquest grup són lleugerament inferiors als resultats dels que viuen amb dos progenitors, aquestes diferències són molt poc rellevants quan s’examinen més detalladament. Pensem que, si volem fomentar la igualtat d’oportunitats, no hem de centrar-nos en l’estructura familiar sinó en altres fonts de desigualtat d’oportunitats, com el nivell d’ingressos, el barri on viuen i el col·legi.