El Compromís Socioeducatiu (COSE) en el marc d’intervenció dels Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència a Catalunya

El procés de presa de decisions en l’àmbit de protec­ció a la infància comporta sovint molta complexitat. A Catalunya, una de les mesures amb les que comp­ten els Equips d’Atenció a la Infància i Adolescèn­cia (EAIA) per donar suport als infants per tal que continuïn convivint amb la seva família d’origen és el Compromís Socioeducatiu (COSE), posat en marxa a partir del seu establiment a la Llei 14/2010 d’Infàn­cia. En el present article es presenta una primera ava­luació dels aspectes del disseny, del desenvolupament i de l’aplicació tècnica del COSE per tal de fer propos­tes per millorar, si s’escau, la seva eficàcia. S’ha seguit una metodologia mixta, recollint dades quantitatives i qualitatives a través d’unes anàlisis secundàries de les bases de dades, juntament amb l’ús de qüestionaris i entrevistes a professionals i pares i mares. Els resultats mostren l’increment del seu ús amb el pas dels anys però sense consens sobre la seva efi­càcia, evidenciant una gran variabilitat al llarg del territori. S’enumeren recomanacions per avaluar i millorar-ne l’eficàcia en tant que mesura orientada a la superació d’unes situaci­ons de risc. També s’aconsella repensar l’ús de la prestació econòmica, reelaborar el format i redacció del document del COSE, així com compartir coneixement i bones pràctiques entre els EAIA de diferents territoris. The decision-making process in the field of child protection often involves a lot of com­plexity. In Catalonia, one of the measures that the Childhood and Adolescent Attention Teams (EAIA) have in order to support the children to remain with their family of origin is the Socio-educational Agreement (COSE) since the Law 14/2010 on Childhood. This article presents a first evaluation of the aspects of the design, development and technical application of the COSE in order to make proposals to improve, if applicable, its effecti­veness. A mixed methodology has been followed, collecting quantitative and qualitative data through secondary analysis of the databases, and also the use of questionnaires and interviews with professionals and parents. The results show an increase in its use over the years but without consensus on its effectiveness, showing great variability throughout the territory. Recommendations are given to evaluate and improve their effectiveness as a measure aimed at overcoming situations of risk, rethinking the use of the economic be­nefit, re-elaborating their format and writing, and sharing knowledge and good practices among different areas.