Vigilar i castigar a l'aula

Lluny d'estar superat, el "càstig" apareix com una de les accions docents més habituals a les aules escolars. Tant és així, que dins del Sistema Educatiu es van crear les anomenades "aules de convivència" per intentar donar resposta al comportament d'alguns alumnes que impedien que els docents poguessin impartir d'una manera desitjable les seves classes. Per a això, s'oferia una alternativa d'"aula" (en el sentit de context físic) al marge de l'aula ordinària. Aquestes aules de convivència es van convertir, tenint en compte la seva finalitat i la seva execució, a "aules de càstig". Altres formes habituals de càstig solen ser la prohibició del temps d'esbarjo, l'expulsió de classe o de centre, els informes o incidències. L'objectiu d'aquest article és doble: d'una banda, delimitar la conceptualització del càstig en el marc més ampli dels processos d'ensenyament i aprenentatge, contemplant les diferents formes d'entendre'l i abordar-; i, d'altra banda, oferir una alternativa a la resolució dels conflictes a les aules que prioritzi el seu caràcter preventiu i enriquidor per sobre del correctiu; que promogui actuacions basades en una visió que potenciï el caràcter col·lectiu i no únicament individual en el seu abordatge. En definitiva, que enalteixi el sentit de comunitat i convivència dins de l'aula. Per aconseguir-ho, es proposen diferents actuacions (entre moltes altres possibles): l'elaboració del Pla de Convivència dins el Projecte Educatiu de Centre; la programació d'activitats dins del Pla d'Acció Tutorial i, finalment, l'aprenentatge cooperatiu com a estructura de l'activitat que afavoreix tant la cohesió de grup-classe com la corresponsabilització en els processos d'aprenentatge en sentit ampli.