Noves estratègies de vigilància i càstig a l'escola avui: enginyeria psicoeducativa

Les cadenes ja no són en els nostres peus, sinó en les nostres ments. El millor esclau és aquell que no sap que ho és i que a més estima la seva esclavitud. El sistema neoliberal ens educa per a "triar lliurement", fins i tot desitjar, pertànyer al seu engranatge. La societat mai s'hauria "convertit" voluntàriament o espontàniament al model neoliberal mitjançant la sola propaganda del model. Ha calgut pensar i instal·lar, "mitjançant una estratègia sense estratègies", els tipus d'educació de l'esperit, de la feina, del repòs i de l'oci, per generar una nova subjectivitat neoliberal a on la nova explotació és estimada. En aquest article s'analitzen tres d'aquestes estratègies de vigilància i càstig que s'estan implantant o re actualitzant en els sistemes educatius, com a exemple de l'actual orientació de les tècniques de control disciplinari "lliurement elegit", darrere de l'"explotació voluntària de si mateix" fins a l'extenuació: la cultura de l'esforç, la mesura estandarditzada del rendiment acadèmic, així com el coaching emocional aplicat a l'educació. És la nova enginyeria psicoeducativa que implementa dispositius d'aprenentatge, submissió i disciplina, que orienten a les persones a "governar" sota la pressió de la competició, d'acord amb els principis de calcular el màxim interès individual. És el nou panòptic foucaultià on la biopolítica es veu continuada i ampliada per la psicopolítica neoliberal, en la qual el control passa a l'interior i es gestiona des de l'emoció.