Polítiques culturals i educació a Catalunya (1980-2010)

Els discursos internacionals més significatius en el camp de l’educació i la cultura recomanen avançar en politiques públiques transversals. Projectes locals innovadors assenyalen les orientacions i constaten les potencialitats del treball cooperatiu entre el sector cultural i l’educació però no aconsegueixen superar el llindar de les bones pràctiques i generalitzar-se. Partim de la hipòtesis que els marcs jurídics establerts entre 1980 i 2010 a Catalunya, no responen a les demandes educatives i culturals del present. L’objectiu d’aquesta investigació ha estat identificar els factors de divergència i demostrar les dificultats de la interrelació a partir de l’estudi de les lleis d’educació i cultura i l’anàlisi de l’opinió qualificada d’experts, tècnics i responsables polítics. Els resultats de la investigació ens confirmen que el diàleg jurídic i administratiu entre el món de l’educació i el de la cultura a Catalunya no és fluid ni està articulat. Les causes son sobretot de tipus polític i sociològic. La recerca ens ha permès constatar aquestes dificultats d’interrelació i contrastar la nostra hipòteis però també, que podem sistematitzar i proposar alguns paràmetres per a una educació cultural. Els eixos estratègics que haurien de fonamentar polítiques culturals i educatives de futur apunten especialment al món local i al repte de la ciutadania cultural. Un segon paràmetre és l’acció coordinada per al desenvolupament de les competències culturals i comunicatives en l’educació garantint opcions de qualitat per a tothom des d’una perspectiva de valoració de la diversitat, de comunicació efectiva i de diàleg intercultural. Els resultats de l’anàlisi indiquen una tercera via d’actuació política que hauria de treballar i potenciar els programes culturals i educatius que posin en valor la creativitat i investiguin en camps com la pedagogia teatral, del cos i el moviment, l’educació de l’expressivitat des de tots els llenguatges.