L'ensenyament del català com a llengua addicional basat en conceptes

La teoria sociocultural de l'aprenentatge ha estat aplicada a l'ensenyament de llengües addicionals des de fa unes dècades. Inspirada en la psicologia de Vigotski, potencia la dimensió social del desenvolupament de les capacitats i les activitats mentals de la persona, que es realitzen sempre en dues fases: una primera en la qual l'aprenent és capaç de dur-les a terme només en interacció amb una altra, i una segona en la qual pot actuar de forma aut.noma. Proposa un model didàctic en el qual la interacció entre alumnes no es limita a la resoluci´ó pràctica de tasques comunicatives, sinó que té una autèntica funció de mediació de l'aprenentatge i de foment de processos cognitius. En el cas de l'ensenyament de continguts gramaticals, proposa que la unitat d'aprenentatge sigui un concepte i no una forma lingüística. L'acció del docent, també, es veu reforçada per un conjunt d'artefactes, el treball dels alumnes amb els quals, a partir de la seva percepció sensible, suposa una guia per l'aprenentatge. L'article explora l'aplicació d'un d'aquests artefactes a l'ensenyament dels pronoms febles en català.