Falsament acusades d’adulteri. Llegendes historiogràfiques de temàtica recurrent a la Crònica universal de 1427

Resum: Aquest treball, que pretén englobar-se en la rama històrica dels estudis de traducció,presenta Teodor Llorente com un dels traductors valencians més importants del segle xix,que sempre va traduir en concordança amb la seua estètica, dedicant-se als poetes més cèlebresdel Romanticisme: Hugo, Lamartine, Goethe, Heine i Lord Byron. La seua fama augmentàamb la traducció del Faust eisistema literari peninsular i foren reutilitzades per diversoseditors i traductors al principi del segle xx. Malgrat que el nom de Llorente semblà quedarrelegat a l’oblit durant molt de temps, la visibilitat dels traductors ha de fer-se patent a l’horade centrar la investigació en la vida, les motivacions i els propòsits d’aquests poetes secrets.Paraules clau: Teodor Llorente, traducció, creació, poesia, segle xix.Abstract: This paper aims to provide an overview of the Valencian poet Teodor Llorente,one of the most important translators of 19th century Spain. He was a poet by choice andtranslated the work of the most remarkable Romantic authors: Hugo, Lamartine, Goethe,Heine and Lord Byron. He became famous in 1882 with his versified version of Faust, thefirst to be published in Spain. The reviews were excellent and he earned the support of hiscontemporaries, writers like Menéndez Pelayo, Clarín or Pardo Bazán. He also cultivated theanthology in translation, and saw this genre as the perfect way to express his aesthetic affinities.His translated poems had an important impact on the Spanish literary polysystem andwere reclaimed by many editors and translators at the beginning of the 20th century. Eventhough the name of Llorente seems to have been forgotten, the translators’ visibility must betaken into account, as we look into the life, motivations and goals of these secret poets.Keywords: Teodor Llorente, translation, creation, poetry, 19th century.