La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de «Curial e Güelfa»

Resulta extremadament complicat condensar en poques ratlles la informació continguda en aquesta densa i voluminosa publicació, en la qual —partint del contingut de la seua tesi doctoral— l’historiador i filòleg Abel Soler (doctorat en filologia catalana el 2016, a la Universitat de València, sota la direcció i guiatge del professor Antoni Ferrando) proposa acotar detalladament l’espai de creació (Milà-Nàpols) i la cronologia (1445-1448) d’un dels clàssics de la literatura catalana i europea del Quattrocento: el Curial e Güelfa. Com a culminació d’aquesta decidida tasca —diguem-ne— d’anàlisi i de concreció contextual de l’obra literària, el medievalista exposa els arguments que l’han dut a atribuir l’obra, fins ara publicada com a anònima al que, a partir del 1449, seria gran camarlenc de la cort napolitana d’Alfons el Magnànim, Enyego d’Àvalos (Toledo, ca. 1414-Nàpols, 1484).