Crítica a la raó civilitzatòria: estratègies de producció de les marginalitats

La distinció radical entre civilització i barbàrie empleada en el discurs dels estats nacionals de Xile i l’Argentina durant la segona meitat del segle xix no només es va utilitzar per a justificar la intervenció militar genocida als territoris habitatspels indígenes maputxes al sud d’ambdós països, sinó que també va inaugurar una relació conflictiva que es manté fins a l’actualitat. L’objectiu principal de l’article és identificar els assoliments del «projecte civilitzatori» iniciat durant lasegona part del segle xix i expressat durant els segles xx i xxi per mitjà de formes de marginalització diferents i àmplies, tant d’allò ètnic com, per extensió, d’allò immigrant, allò delictiu i dels col·lectius LGBT+. Es tracta d’un procés històric,sistemàtic i institucionalitzat de produir marginalitats, que considera diverses estratègies de producció de l’enemic íntim, especialment des de la indústria cultural disponible en cada època. Els resultats evidencien com es produeix i reprodueix el «marginal/marginalitzat», per mitjà de polítiques de mort, de despullament, d’inclusió i exclusió, en una relació constant des de racionalitats morals, criminals i neoliberals.