La funció del disseny en els processos d'innovació

HHi ha paraules que, en un moment determinat, emergeixen com a catalitzadores d'idees que prèviament havien tingut altres sentits. Entre elles estan «innovació» i «disseny». La innovació ha estat tradicionalment associada a la ciència aplicada, especialment a la tecnologia, mentre que els canvis en les ciències pures se solien catalogar com a descobriments, invencions o creacions sense més ni més. No obstant això, des de fa unes dècades, la innovació s'ha endinsat en tots els àmbits del coneixement científic, tant en les ciències pures com en les aplicades. També el disseny ha eixit del nínxol on havia romàs durant dècadesi fins i tot centúries, almenys pel que fa a la història de la filosofia i de la ciència. De fet, a mesura que s'ha anat introduint en el món acadèmic ha estat molt lligat a l'art i aplicat a entorns de la nostra vida quotidiana. L'objectiu d'aquest article és analitzar els processos d'innovació en les ciències pures i aplicades, veient fins a quin punt les teories de disseny sorgides en les últimes dècades han influït en la innovació de camps com l'epistemologia i la tecnologia. Ens centrarem en l'epistemologia de disseny i en la innovació metodològica, en concret en la simulació i els models metodològics de disseny. Prendrem com a referència tant les ciències pures o descriptives com les aplicades o de disseny, a més de la tecnologia subjacent a ambdóscamps i amb un paper molt rellevant en els processos d'innovació.