Aprendre cooperant per aprendre a cooperar

Una de les primeres diferenciacions a establir, per poder centrar el que entenem per aprenentatge cooperatiu, és, tal com apunta Ovejero (1990), la derivada d’aplicar el terme cooperació a les estratègies d’ensenyança aprenentatge o bé a la identificació del tipus de gestió de l’aula. En aquest segon cas, no em refereix a la utilització de tècniques d’aprenentatge cooperatiu, sinó més prompte a la participació dels alumnes en l’organització i estructuració de la vida de l’aula i del centre des d’un punt de vista cooperatiu: gestió a realitzar de forma col·laborativa i coresponsable entre professorat i alumnat, o entre professorat, pares/mares i alumnat. És el que autors com Henz (1967) o Bragulat (1987) defineixen com a cooperació responsable o sistemes cooperatius d’ensenyança.