L'atribució de sentit a l'aprenentatge i l'ensenyança. Parlem de sentiments, emocions i afectes a l'aula

La influència dels factors afectius i relacionals sobre l’aprenentatge ha estat objecte de menor interès en la investigació educativa si es compara, per exemple, amb l’estudi de la contribució de les característiques cognitives. En tot cas, els factors afectius i relacionals han estat més analitzats com a influents en la creació del clima d’aula, de les dinàmiques de grup, per explicar els processos interactius que hi tenen lloc, com a element important en les definicions de bon professor o d’alumne ideal, però menys en la mesura que afecten directament els aprenentatges. Sigui com sigui, l’evidència clara que els factors afectius també condicionen els rendiments i resultats dels aprenentatges escolars –a parvulari i a la universitat!– ha fet que la recerca els hagués de considerar d’alguna manera, sovint, però, diluint-los en temes com la motivació, els estils cognitius, la intel·ligència emocional o altres, i molt freqüentment amb gran confusió terminològica o des de perspectives bastant ateòriques o poc integradores.