La razón y la sinrazón. Asistencia psiquiátrica y desarrollo, per Josep Maria Comelles

Coneixent parts del recorregut discursiu de l'autor, hom pot constatar amb la lectura d'aquest llibre que en Josep Maria Comelles dóna plena significació productiva a la frase: "Humanum est errare et sapientium mutare consilium", ja que partint de l’autocrítica del seu estudi sobre l'Institut Mental de la Santa Creu, al qual ja vaig expressar en el seu temps les meves objeccions, arriba a una definició metodològica no sols brillant, sinó també clarificadora i útil. En aquesta primera part, que m'ha interessat especialment, es decideix per una opció metodològica que, tot i assumint ela seus riscos, va més enllà del pretès rigor capaç d'oferir la certesa del quasi-no-res, preferint la visió panoràmica que dóna compte del paisatge sense perdre’s en l’estèril descripció de cada bri d'herba. Qui pensi que aquest procés autocrític sembla parcial per massa personal va errat, car precisament pel gran rigor lògic de la seva reflexió, esdevé un bon exemple de com a partir de la vivència personal hom pot arribar a un discurs útil a nivell general.