Accés a la terra, desagrarització i reagrarització: discursos des d’un banc de terres al Camp de Tarragona

L’article explora les pràctiques, creences, valors i imaginaris de persones vinculades a un banc de terres comarcal (BdT), un programa de reagrarització centrat a facilitar l’accés a la terra. Arran dels processos de desagrarització, la terra ha perdut, per moltes persones que en posseeixen, el valor com a factor de producció essencial i ha passat a tenir un valor simbòlic lligat a la conservació del patrimoni propi, la identitat i la memòria. D’altra banda, la mercantilització, l’abandonament i la mateixa dinàmica dels mercats locals dificulten l’accés a la terra per part de persones potencialment interessades. En aquest context, el BdT actua democratitzant l’accés a la terra i retornant a la pagesia el factor productiu definitori. Per tant, actua en sinergia amb l’ideari de la nova pagesia que encarna processos de reagrarització com a resistències locals i simultànies als contextos globals de desagrarització. Finalment, l’escala del programa, la proximitat i les relacions de confiança han estat identificats com factors que poden garantir o minar l’assentament en un territori dels programes de reagrarització orientats a l’accés a la terra.