Worsley: Al son de la trompeta final

El llibre de Peter Worsley, el comentari del qual intentaré fer seguidament, és d'una lectura no gens complicada, a vegades apassionant i, en qualsevol cas, profitosa. El tema —l'estudi de tot un seguit de cultures de característiques similars i de caràcter marcadament mil·lenarista apareguts a Melanèssia a finals del segle passat— és certament exposat al perill d'un resultat no excessivament atractiu als nostres ulls. No obstant això, i malgrat les que jo crec, dificultats temàtiques de l'obra, l'autor se'n surt perfectament; diria fins i tot que lúcidament, en servir-se del tema per a realitzar un procés d'abstracció que servirà perquè s'ampliïn els horitzons de manera considerable, i, en conseqüència, tinguin una possible aplicació, de les hipòtesis i conclusions elaborades per l'autor, en molts aspectes de la nostra cultura actual.