D’erms, pagesos i molins

A l’Estat espanyol, el desenvolupament eòlic ha seguit un model centralitzat i concentrat en territoris rurals i empobrits, cosa que ha perpetuat una dinàmica extractiva: mentre que els beneficis i l’electricitat són transferits a altres llocs, les zones productores són assimilades a un erm, és a dir, desvalorades econòmicament i moralment. Aquest article, basat en un treball de camp etnogràfic de llarga durada a la Catalunya meridional, té dos objectius principals. El primer, mostrar que aquest moviment dialèctic —valoració del vent i desvaloració del territori i dels seus habitants— és funcional per als interessos dels promotors eòlics, ja que permet justificar la seva activitat i abaratir-ne els costos. El segon, examinar les resistències, especialment les de caràcter quotidià que el desenvolupament eòlic ha generat. En aquest sentit, paro especial atenció a la demanda de dignitat que ha articulat aquestes resistències a la regió, argumentant que cal entendre-la com a part d’una trajectòria de lluita orientada a reproduir les condicions objectives i subjectives que fan possible el sosteniment i la valoració de les formes de vida locals.