La litigació climàtica a Espanya: una prospectiva

La dependència de les institucions tradicionals de producció normativa d’estructures de poder transnacionals i opaques, en el context de la fase global i financera de l’evolució sistema-món capitalista. desplaça progressivament l’èmfasi, en relació amb l’adaptació i mitigació del canvi climàtic, des de la regulació a l’adjudicació, del poder legislatiu al poder judicial. És per això que, en els últims anys, s’ha desenvolupat progressivament la litigació climàtica. Casos emblemàtics, com Urgenda, als Països Baixos, i Juliana, als Estats Units, han posat de manifest que l’espai forense esdevé un àmbit útil i innovador per impulsar la reacció social davant de la transformació antròpica del Sistema Terra, permetent la participació activa d’actors no institucionals i l’apoderament de la ciutadania. D’aquesta manera, es poden desplegar estratègies de control del poder i exigència de responsabilitats, amb la finalitat de permetre la transformació progressiva de la presa de decisions per ajustar-la a les exigències de la transició cap a l’Antropocè. En aquest marc, es proposa una anàlisi prospectiva de la litigació climàtica a Espanya, a partir dels fonaments constitucionals.