Cooperar para ense�ar, aprender cooperativamente

La següent experiència sorgeix de la inquietud dels autors per aconseguir una coherència més gran entre el seu discurs pedagògic (aprenentatge cooperatiu, pedagogia crítica...) i la pràctica educativa en la formació dels futurs docents i educadors. Lamentablement, aquesta pràctica és desvirtuada per les nombroses barreres estructurals que oposa el context institucional: individualisme i aïllament docents, competitivitat, fragmentació curricular...

Per aconseguir-ho, es va intentar transformar cada grup d'estudiants en una comunitat d'aprenentatge, fomentant la seva implicació i participació per tal  de que poguessin integrar el coneixement acadèmic amb el coneixement social o interaccional, descobrir el valor de la reflexió sobre la pràctica i desenvolupar co-responsabilitat a l'aprenentatge. En definitiva, es tractava d’establir corrents dialògiques entre les subjectivitats  de cada alumne, i entre aquests i els professors.

En avaluar l'experiència vàrem poder constatar un increment de l'atenció sostinguda durant tot el curs, al trencar amb el costum de confiar l’avaluació a l’esforç final davant  l’examen, així com una més sòlida cohesió de grup que va afavorir la interacció, l’intercanvi de coneixements i la col·laboració. Al mateix temps, els propis autors van poder experimentar una major satisfacció professional, intel·lectual i emocional