Constantia et clementia. El lenguaje de la gracia real en cuatro ciudades en rebeldía Quito, México, Nápoles, Barcelona (1592-1652).

L’article posa en relleu els aspectes comuns del llenguatge de la gràcia reial en la monarquia hispana com a mecanisme de compensació en ciutats en rebel·lia, així com les particularitats de l’exercici que en van fer diversos tipus de mediadors, a partir de la comparació de quatre casos ocorreguts entre el 1592 i el 1653. S’examinen els escenaris de conflicte i les dinàmiques de reincorporació; els elements convencionals de la clemència règia formulats a partir de la intervenció d’autoritats, grups rebels i mediadors; les graduacions en què es formulava la gràcia real, des del perdó selectiu fins a la nul·litat general, i els seus efectes perlocutius com a instrument detonant de fòrums de negociació.