Hidden subjectivities in objective measures: Spanish perceptions of geographic space in North Africa.

A finals del segle XV i principis del XVI, les forces espanyoles van envair diverses ciutats costaneres del nord d’Àfrica. Els historiadors solen considerar aquesta trobada com la continuació d’una dinàmica familiar de les relacions cristiano-musulmanes a la Mediterrània occidental. D’aquesta manera, es considera que els espanyols gairebé tenien un coneixement previ de la topografia, que s’assemblava als paisatges ibèrics, així com del clima, la flora i la fauna, que s’inclouen còmodament dins d’un cinturó braudelià d’oliveres. Fins a quin punt aquesta caracterització indica les percepcions sensorials espanyoles del món geogràfic del nord d’Àfrica? El coneixement geogràfic era fonamental per a les campanyes militars que pretenien capturar territoris d’ultramar i la recopilació i representació d’informació se solapava amb el desenvolupament de les ciències, inclosa l’enginyeria. Les representacions d’aquestes dades es van fixar en mesures precises. Al mateix temps, l’experiència humana de mesura, com en el cas de la distància, estava condicionada a les subjectivitats. L’agència humana, la percepció sensorial i fins i tot els imaginaris del desconegut van alterar la manera com els espanyols es van trobar amb el món geogràfic del nord d’Àfrica. Juxtaposant la percepció geogràfica en termes mesurables i subjectius, aquest article presenta una altra mirada als contactes dels espanyols amb el nord d’Àfrica.