La memòria implícita i el trastorn del desenvolupament de llenguatge

El trastorn del desenvolupament del llenguatge o TDL és un trastorn caracteritzat per una dificultat severa i persistent en l’expressió i la comprensió del llenguatge que afecta aproximadament un 7% de la població infantil. Tot i ser un trastorn molt prevalent, encara no en sabem la causa. Al llarg dels anys i amb les investigacions fetes per intentar-ne conèixer les possibles causes, s’han posat sobre la taula diferents teories explicatives sobre el trastorn passant des d’algunes de caire innatista fins d’altres de relacionades amb el cognitivisme. L’objectiu d’aquest article és exposar els avenços que s’han dut a terme a partir d’estudis amb infants amb TDL durant els darrers vint anys amb relació als possibles dèficits relacionats amb la memòria implícita en aquesta població. Aquests estudis es van començar a dur a terme després del sorgiment de l’anomenada hipòtesi del dèficit procedimental o PDH (Ullman i Pierpont 2005) en la qual se suggereix que els infants amb TDL presenten dificultats per portar a terme tasques que requereixen la memòria implícita. És a dir, en el procés d’extreure coneixements abstractes de patrons estadístics, càlculs probabilístics o procedimentals de manera inconscient que es relacionarien amb els dèficits lingüístics característics del trastorn.