Constitució i altar: la fiscalització del comportament del clergat per part del cap polític durant el Trienni Liberal (1820-1823)

El cap polític com a màxima autoritat civil va ser conscient desd’un bon inici del Trienni Liberal (1820-1823) que s’havien de controlar elscomportaments que tenien a l’altar els clergues de l’arquebisbat de Tarragona.El sacerdot, com a guia espiritual, a través dels seus actes incidia sobrel’opinió pública d’una manera que ni les societats patriòtiques, ni cap espaide confluència social d’activitat política, podia fer-ho. Ens trobem amb unaestructura eclesiàstica generalment reticent a acceptar el liberalisme, on lagran majoria de clergues desoïa les ordres de promocionar el constitucionalismedes de l’altar. En aquesta recerca s’explicarà que a mesura que la tensiósocial i la desobediència clerical van anar creixent, hi va haver una majorimposició del cap polític sobre l’arquebisbat de Tarragona.