Perspectives audiovisuals de l'espai a Llucià de Samòsata

En un context en què els estudis sobre la percepció sensorial en l’Antiguitat són tendència, aquest article es proposa analitzar i demostrar com els sentits de la vista i l’oïda juguen un paper determinant en la construcció imaginària de l’espai a Llucià de Samòsata. Si diverses evocacions sensorials activen una vívida ficció a Relats verídics (el receptor de la narració n’experimenta amb molta enárgeia les circumstantiae espacials), una sèrie de reflexions de caràcter audiovisual reprodueixen l’espai (circumstantia que, aquí, esdevé temàtica principal) descrit a Sobre la sala. Efectivament, l’autor insisteix en una sèrie d’evocacions visuals i auditives que promourien la imaginació d’un autèntic espai de declamació i performance fins al punt que arribarem a considerar aquesta laliá com una metàfora il·lustrativa de les bones pràctiques d’un sofista. Comprovarem, doncs, com l’autor de Samòsata tenia una tendència habitual a recórrer als sentits de la percepció per captar l’atenció de l’auditori, implicar-lo en el context de les seves composicions i fer que imaginés vivament les situacions i els espais descrits.