Pintar com escriure. Una passejada pels museus rierans

El motiu d’aquest article és la ubicació i anàlisi d’un nombre representatiu de pintures que trobam en l’obra literària de Carme Riera, les quals tracen un fil conductor a través de les dones i el paisatge. Entre les múltiples perspectives que la relació citada permet, en tractarem tres: l’ús de l’obra pictòrica com a font d’argument literari a Una primavera per a Domenico Guarini, Lassa, més t’hauria valgut i Escenarios para la felicidad; l’ús d’imatges dotades d’una significació concreta i precisa a L’estiu de l’anglès, Amb ulls americans i Temps d’una espera; i finalment l’evocació d’imatges suggerides a partir de seqüències literàries a Contra l’amor en companyia i La meitat de l’ànima.El motivo de este artículo es la ubicación y el análisis de un número representativo de pinturas que encontramos en la obra literaria de Carme Riera, las cuales trazan un hilo conductor a través de las mujeres y el paisaje. Entre las múltiples perspectivas que la relación citada permite, trataremos tres: el uso de la obra pictórica como fuente de argumento literario en Una primavera per a Domenico Guarini, Lassa, més t’hauria valgut y Escenarios para la felicidad; el uso de imágenes dotadas de significación concreta y precisa en L’estiu de l’anglès, Amb ulls americans y Temps d’una espera; y finalmente la evocación de imágenes sugeridas a partir de secuencias literarias en Contra l’amor en companyia y La meitat de l’ànima.This article attempts to situate and analyze a representative number of the paintings found in the literary works by Carme Riera, as they trace a recurring theme through women and the landscape. Three of the multiple perspectives that the above-cited relationship permits will be considered: the use of pictures as a source for the literary argument in Una primavera per a Domenico Guarini, Lassa, més t’hauria valgut and Escenarios para la felicidad; the use of images infused with a concrete and precise meaning in L’estiu de l’anglès, Amb ulls americans and Temps d’una espera; and finally the evocation of images suggested by the literary sequences in Contra l’amor en companyia and La meitat de l’ànima