Catalonia's human towers: Nationalism, associational culture, and the politics of performance

ABSTRACT Spain is facing the greatest challenge in the post‐Franco era to the nation's constitutional unity, as the Catalonian government in October 2015 issued a motion to unilaterally declare Catalonia's independence. The independence movement helped build support by using a 200‐year‐old cultural performance, the building of human towers ( castells ). The movement discarded other cultural performances (soccer, the sardana dance, and fire festivals), drawing from the human towers’ performative iconicity, associational culture, affective dimensions, and operative values to rally disparate social groups behind independence. In using human towers, the movement envisioned a solution to the ideological divisions of nationalist politics, but the instrumentalization of culture has a contradictory effect on politics. As European secessionist movements intensify, cultural performances reveal the objectives and risks of nationalist constructions. [ human towers , associational culture , nationalism , performance , iconicity , Catalonia , Spain ] Espanya s'enfronta al major repte de la seva unitat constitucional de l’època post‐franquista. A l'octubre del 2015, el govern català va aprovar una moció per declarar unilateralment la independència de Catalunya. Un esdeveniment cultural amb una història de dos‐cents anys, els castells, semblen haver‐se convertit en l'emblema dominant de la sobirania catalana. El moviment independentista ho prefereix a d'altres actuacions culturals, com ara la sardana, els festivals de foc, o esportives, com el futbol. La seva cultura associativa, les seves dimensions afectives, la seva iconicitat i els seus valors escènics fan que els castells serveixin per unir grups diversos, tot expressant la voluntat d'esdevenir una nació unida i sobirana. Alhora que el moviment casteller presenta una solució a les divisions ideològiques de la política independentista, la instrumentació política de la tradició cultural pot resultar problemàtica. Tanmateix, mentre els moviments secessionistes s'intensifiquen a Europa, la comunicació cultural identitària revela els objectius i els riscos de les manifestacions sobiranistes. [ castells, cultura associativa, nacionalisme, performativitat, iconicitat, Catalunya, Espanya ]