Embodied and Situated Aesthetics; An enactive approach to a cognitive notion of aesthetics

Aquest text presenta un primer intent de definir l’estetica com un tipus de cognicio. Degut al caracter inaugural d’aquest assaig, nomes n’esbossa idees clau, traca un territori que comenca a sorgir per mitja dels referents que el delineen i que es materialitzara de forma precisa els propers anys. Aquest assaig s’estructura en tres parts. La primera resumeix els trets caracteristics d’un concepte de cognicio ancorat a la teoria de l’autopoesi i desenvolupat en el marc de l’enactisme. Aquest concepte difereix radicalment del seu doble significat habitual: la produccio o adquisicio explicites o implicites de coneixement sobre un objecte o una situacio, per part d’un subjecte o grup de subjectes, per mitja de l’us d’habilitats mentals o del desenvolupament de certes habilitats per fer una tasca. Aquesta nocio de cognicio s’expandeix en l’enactisme per identificar-se amb un concepte de vida, definit com un proces de produccio de sentit. A la segona part, el concepte enactiu de cognicio fonamenta la meva definicio de nocio estetica. Mentre que la cognicio es defineix com l’actualitzacio d’una xarxa autosuficient d’agencies compartides, l’estetica es defineix basicament com un mode d’accio -conducta estetica-, es a dir, com una forma de participacio en l’actualitzacio d’aquesta xarxa. Despres de caracteritzar aquesta varietat de participacio activa amb el mon, s’especifica la seva funcio en el context general de la cognicio: la conducta estetica possibilita el desplegament de nous camps d’intel·ligibilitat, de noves possibilitat de comprensio. La tercera part mostra com aquest concepte situat i corporeitzat d’estetica clarifica la posicio de la investigacio estetica en el context d’altres formes d’investigacio.