La sentimentalització de Dante a la poesia cortesana del segle XV: La Glòria d’amor de fra Bernat Hug de Rocabertí i l’Infierno de los enamorados del marquès de Santillana

L’ Infierno de los enamorados i la Glòria d’Amor s’han considerat una imitació més de la Commedia dantesca d’entre les que van aparèixer als segles XIV i XV en les diferents literatures romàniques. No hi ha dubte que Dante és un dels referents principals d’aquests autors, però amb això no n’hi ha prou per explicar la singularitat d’aquestes obres dins la literatura peninsular coetània. A través d’una anàlisi comparada de les pràctiques d’imitació de Santillana i Rocabertí es considerararantant l’ús autorial de fonts literàries i els processos imitatius que s’hi van posar en joc, com, sobretot, el significat i valor d’aquestes fonts en la tradició d’arribada. Així doncs, es tractarà d’intentar explicar per què Santillana i Rocabertí prenen Dante com a model, a quina posició els situa aquesta tria dins el seu camp literari i per què, doncs, els seus poemes són textos singulars.