English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

El periodismo político desempeña un papel clave las democracias actuales. No obstante, sus características y dinámicas de funcionamiento cambian en función del contexto geográfico en el que se insertan. En el caso español, uno de sus rasgos distintivos es el alto nivel de compromiso político de los medios. El objetivo de este artículo es analizar los principales problemas que se derivan actualmente de ese elevado grado de politización y, en consecuencia, los obstáculos que se presentan para el correcto funcionamiento de la democracia. Para ello, se profundiza en esta cuestión a partir de tres aspectos fundamentales: el periodismo declarativo, la influencia de los gabinetes de comunicación y la cobertura televisiva en campaña electoral basada en la proporcionalidad parlamentaria.La metodología se basa en la aplicación de entrevistas en profundidad a una muestra de 45 sujetos (22 periodistas, 16 actores políticos y 7 consultores políticos). Los resultados demuestran que los cuatro obstáculos definidos actúan como factor potenciador de la politización, ya que limitan las funciones tradicionales de observación y supervisión de la política operadas por el periodismo y abren las puertas al control de los medios por parte de los actores políticos mediante la interferencia en las rutinas productivas. Igualmente, se detectan diferencias significativas a la hora de valorar estas obstrucciones entre los actores implicados. Los periodistas las valoran negativamente por sus implicaciones en la reducción de su autonomía profesional, pero reconocen su incapacidad para dar una respuesta conjunta a las mismas. Por su parte, los políticos despliegan un doble discurso, lamentando la generalización de estas prácticas pero justificando también su existencia como un mal menor o desviando la responsabilidad hacia los periodistas, a quiénes se culpa de su vigencia.Political journalism plays a key role in current democracies. However, its functional features and dynamics change depending on the geographic context within which they are set. One of the distinctive features of the Spanish case is the high level of political commitment on the part of the media. The aim of this paper is to analyse the main problems that currently result from this high level of politicisation and, consequently, the obstacles it produces for the proper functioning of democracy. Thus, this issue is analysed in depth in terms of three fundamental aspects: soundbite journalism, the influence of press offices, and the television coverage of electoral campaigns based on the proportion of parliamentary representation.The methodology is based on in-depth interviews conducted with a sample of 45 individuals (22 journalists, 16 political actors, and 7 spin doctors). The results show that the three obstacles defined are factors that boost politicisation. They limit journalism’s traditional functions of observing and supervising politics and pave the way for political actors to control the media through interference in their productive routines. Similarly, significant differences are detected when assessing these interferences depending on the actors involved. Journalists assess these interferences negatively due to their involvement in reducing their professional autonomy. However, they recognise their inability to provide a joint response to these obstacles. Politicians deploy a double discourse. They lament how widespread these practices are but also justify their existence as a lesser evil or deflect responsibility towards journalists, whom they blame for their current presence. El periodisme polític exerceix un paper clau a les democràcies actuals. Tanmateix, les seves característiques i dinàmiques de funcionament canvien en funció del context geogràfic en el qual s'insereixen. En el cas espanyol, un dels seus trets distintius és l'alt nivell de compromís polític dels mitjans. L'objectiu d'aquest article és analitzar els principals problemes que es deriven actualment d'aquest grau elevat de politització i, consegüentment, els obstacles que es presenten per al correcte funcionament de la democràcia. Per a fer-ho, s'aprofundeix en aquesta qüestió a partir de tres aspectes fonamentals: el periodisme declaratiu, la influència dels gabinets de comunicació i la cobertura televisiva en campanya electoral basada en la proporcionalitat parlamentària.La metodologia es basa en l'aplicació d'entrevistes en profunditat a una mostra de 45 subjectes (22 periodistes, 16 actors polítics i 7 consultors polítics). Els resultats demostren que els tres obstacles definits actuen com a factor potenciador de la politització, atès que limiten les funcions tradicionals d'observació i supervisió de la política operades pel periodisme i obren les portes al control dels mitjans per part dels actors polítics mitjançant la interferència en les rutines productives. Igualment, es detecten diferències significatives a l'hora de valorar aquestes obstruccions entre els actors implicats. Els periodistes les valoren negativament per les seves implicacions en la reducció de la seva autonomia professional, però reconeixen la seva incapacitat per donar-hi una resposta conjunta. Per la seva banda, els polítics despleguen un doble discurs, lamentant la generalització d'aquestes pràctiques però justificant també la seva existència com a un mal menor o desviant la responsabilitat cap als periodistes, culpats de la seva vigència.

The politicisation of journalism in Spain: three obstacles to the professional autonomy of journalists