English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

Aquest article presenta una crítica cultural de tres pel·lícules de gran èxit de públic: Millenium 1, Avatar i The Hunger Games, analitzant un aspecte concret: la figura de les dones protagonistes, per argumentar que s'està produint un desplaçament en la representació convencional d'un model femení que la crítica feminista ha definit com a “dones fàl·liques”. Després de plantejar la relació entre feminitat i violència, el text presenta una història (encara que no sistemàtica) del terme “heroïna fàl·lica” desenvolupat en els anys vuitanta i noranta, per contrastar-ho després amb les protagonistes de les pel·lícules indicades. La tesi que planteja el text és que en la cultura mediàtica actual han començat a ser acceptables els models de dones guerreres que van més enllà del model hipersexualizado propi del període anterior: les dones fàl·liques dels últims anys tenen atributs positius de la feminitat clàssica que van més enllà de la bellesa física.This article presents a cultural critique of three blockbuster movies: Millenium 1, Avatar and The Hunger Games, analyzing a particular aspect: the figure of women protagonists, arguing that a shift is occurring in the conventional representation of a model feminine, that feminist criti- cism has been defined as “phallic women”. After posing the relationship between femininity and violence, the text offers a history of the term phallic heroin developed in the 80s and 90s, and to contrast them with most current models of film. The thesis is that in popular culture media have begun to be acceptable models of female warriors beyond hyper-sexualized model itself prior period: phallic women in recent years have positive attributes of classic femininity beyond physical beauty.Este artículo presenta una crítica cultural de tres películas de gran éxito de público: Millenium 1, Avatar y The Hunger Games, analizando un aspecto concreto: la figura de las mujeres protagonistas, para argumentar que se está produciendo un desplazamiento en la representación convencional de un modelo femenino que la crítica feminista ha definido como “mujeres fálicas”. Después de plantear la relación entre feminidad y violencia, el texto presenta una historia (aunque no sistemática) del término “heroína fálica” desarrollado en los años ochenta y noventa, para contrastarlo después con las protagonistas de las películas indicadas. La tesis que plantea el texto es que en la cultura mediática actual han comenzado a ser aceptables los modelos de mujeres guerreras que van más allá del modelo hipersexualizado propio del periodo anterior: las mujeres fálicas de los últimos años tienen atributos positivos de la feminidad clásica que van más allá de la belleza física

Phallic Female Models of Media Postfeminism: An approach to Millennium, Avatar, and The Hunger Games.