English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

Absolute constructions are supposed to display the main syntactic and interpretive propertiesof adverbial subordinate clauses but, in contrast to them, they lack any overt subordinatingelement. This article provides arguments against this hypothesis. On the basis of the argument fronting in Old and Modern Catalan, it will be claimed that absolute constructions introducedby una vegada and un cop in Catalan do have a subordinator which is compositionally builtup from two discontinuous portions: on the one hand, a preposition which is incorporatedin the sub-lexical structure of the participle, as proposed by Gallego & Hernanz (2012) and, onthe other hand, a time expression (una vegada, un cop) that encodes an anteriority value withrespect the event taking place in the main clauseSe sol assumir que les construccions absolutes manifesten les mateixes propietats sintàctiques i interpretatives que les subordinades adverbials però, en contrast amb aquestes, no disposen d’un subordinant explícit. En aquest article argumentarem en contra d’aquesta idea. Partint de l’anàlisi de la dislocació del subjecte en el català primitiu i en l’actual, justificarem que les CA encapçalades per una vegada i un cop en català tenen un subordinant format composicionalment per dues porcions discontinues: d’una banda, una preposició incorporada en l’estructura sublèxica del participi, seguint la proposta de Gallego & Hernanz (2012) i, de l’altra, una expressió temporal (una vegada, un cop) que codifica gramaticalment un valor d’anterioritat respecte dels fets que s’esdevenen en l’oració principalLa recerca inherent en aquest article s’ha dut a terme dintre dels projectes Periferias y cambio lingüístico: descripción, teoría y aplicaciones (FFI2011-29440-C03-02) i Variación en la interfície Morfología-Sintaxis (FFI2014-56968-C4-4-P

Simetries de mirall en l’ordre intern de les construccions absolutes: del català antic al català actual