English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

Este trabajo aborda la relación histórica entre las diferentes olas demovilización desde la década de los años cincuenta y la creciente problematizaciónde los cercamientos de los comunes. Observamos que, progresivamente, loscomunes constituyen una referencia de acción para propuestas económicas y polí-ticas que trascienden el enfoque clásico de manejos comunales o comunitarios.Hoy en día, la biodiversidad, el agua, el conocimiento o el acceso a tecnologíascomunicativas, son ejemplos de prácticas caracterizadas por la creación de institucionesque cooperan para mantener un bien (físico, social) y reproducirlo deforma accesible. Cambia y a veces se difumina el concepto de comunidad. Perono ocurre así con los métodos de autogestión y cogestión que siguen inspirándoseen El gobierno de los comunes, según subrayara Ostrom.El treball aborda la relació històrica entre les diverses ones de mobilitzaciódes dels anys cinquanta i la problematització creixent dels encerclaments delscomuns. Hi observem que, progressivament, els comuns constitueixen una referènciad’acció per a propostes econòmiques i polítiques que ultrapassen l’enfocamentclàssic de maneigs comunals o comunitaris. Ara com ara, la biodiversitat,l’aigua, el coneixement o l’accés a tecnologies comunicatives, són exemples depràctiques caracteritzades per la creació d’institucions que cooperen per a mantenirun bé (físic, social) i reproduir-lo de manera accessible. Canvia i de vegadeses difumina el concepte de comunitat. Però no passa el mateix amb els mètodesd’autogestió i de cogestió, els quals encara s’inspiren en El govern dels comuns,segons va remarcar Ostrom.This paper addresses the historical relationship between the differentwaves of mobilization from the 50s onwards and the increasing problematizationof enclosure of the commons. We observe how commons increasinglyconstitute a reference for economic and political proposals that go beyond theclassical approach of communal or community management. Today, biodiversity,water, knowledge or access to communication technologies are examples ofpractices characterized by the creation of institutions that cooperate to maintain a“common” (physical, social) and keep it accessible. While the concept of communitychanges and is sometimes blurred, this is not the case with the methods ofself-management and co-management that continue to draw from Governing theCommons, as Ostrom highlighted

La relevancia económica y política del enfoque de los bienes comunes