English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

La labor doctrinal dels juristes que existiren al regne medieval de València durant els primers segles de la implantació de l’ordenament foral no va ser al principi ni molt prolífica, ni menys encara d’una alta qualitat jurídica, sinó que, ans al contrari, es van limitar a unes poques breus monografies, algunes d’elles perdudes, les quals es van escriure des del mateix segle xiii per algun autor conegut, com ara un dels batles generals d’època de Jaume I anomenat misser Albert d’Alabanya,1 qui començà a formular la més antiga doctrina foral valenciana poc després de la mateixa promulgació dels Furs de València. Altres interessants autors d’opuscles van ser, ja en el segle xiV, reputats juristes al servei de l’administració reial, com misser Guillem Jàfer el Vell en un primer moment, i més tard Gener Rabassa, tant el Pare com el Fill. Pel que fa al segle xV, destacaren el canonista fra Bonifaci Ferrer i un munt de juristes formats en les universitats europees que van redactar anotacions breus als Furs, amb les seues Notæ ad foros Valentiæ, aprofitant les tècniques apreses dels comentadors del dret comú (Beneyto, 1935; Beneyto, 1936-1941; Guitarte, 1986). Entre tots ells, sobreïx clarament la figura del doctor en dret civil i canònic graduat a l’Estudi de Bolonya misser Pere Belluga (c. 1392-1468), que compongué diversos i voluminosos tractats, la majoria d’ells perduts, a excepció de l’interessantíssim Speculum principis, que serà l’objecte del present article en relació amb les consideracions que hi feia de la doctrina foral valenciana i els seus comentadors. Respecte d’açò, cal plantejar-se en primer lloc si Belluga tenia a la seua biblioteca els diversos exemplars dels textos forals (els llibres de furs, actes de Cort i privilegis del Regne de València), així com els passatges doctrinals que citava; i, igualment, si posseïa les anotacions de doctrina foral que circulaven entre els juristes valencians, les Notæ ad foros Valentiæ escrites pels legistes locals des del mateix segle xiii fins al xv que, segons les notícies que tenim, estaven arreplegades en diferents volums recopilatoris iniciats amb les notes del citat Albert d’Alabanya. Pel que fa al primer element, comparant les citacions que apareixen en l’Speculum i els volums que sabem que l’autor tenia en la seua biblioteca, s’observa que, a l’hora de referir-se a les normes forals, sembla que les hauria

La doctrina foral valenciana d’època baixmedieval i la seua valoració crítica per part de misser Pere Belluga en l’Speculum principis