English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

La experiencia colombiana de expedición e implementación de la legislación de\udordenamiento territorial y suelo constituye un buen ejemplo sobre el tipo de debates, tensiones\udy resistencias que en la coyuntura se movilizan en América Latina en este aspecto crucial de la\udgestión urbana. Varias décadas de esfuerzos para contar con un marco constitucional y legal\udque ha sentado bases consistentes para la intervención en el mercado del suelo y ha dotado a\udlos gobiernos municipales de herramientas para contar con nuevas fuentes de financiación de\udla urbanización a partir de la movilización de plusvalías y para apoyar las políticas de vivienda\udde interés social, las ambientales o las de movilidad entre otras. La legislación ha sido\udprecisada y desarrollada por una amplia e innovadora jurisprudencia, en particular producida\udpor la Corte Constitucional y desde principios de 2000, cuando empezaron a ser aprobados los\udplanes de ordenamiento, atraviesa la etapa más difícil de implementación a nivel municipal,\uddonde se enfrentan problemas que van desde la definición de competencias para adoptar\uddecisiones políticas en este campo, el fuerte arraigo patrimonialista en relación con la\udpropiedad del suelo; hasta la construcción de capacidad institucional pública y privada y la\udadaptación a un cambio fuerte en las reglas de juego relacionadas con la asignación de las\udnormas de uso y edificabilidad. Tomando en cuenta que la Ley de Desarrollo Territorial llegó el\udaño pasado a sus diez años de vigencia sin mayores modificaciones, el artículo examina tanto\udlos contenidos jurídicos como los puntos de discusión y tensión de este proceso centrado en\udtres aspectos: 1) las relaciones entre niveles de gobierno o la distribución de competencias, 2)\udel régimen jurídico-urbanístico de la propiedad a partir de la revisión del significado y alcance\udde la función social de la propiedad y 3) la articulación entre políticas de suelo y políticas de\udvivienda de interés social. El artículo aporta elementos para la discusión sobre las mejores\udcondiciones de intervención en el mercado del suelo en las ciudades latinoamericanas dadas\udsus particulares condiciones en términos de exclusión, desigualdad o inequidad.L’experiència colombiana d’expedició i implementació de la legislació d’ordenació territorial i sòl constitueix un bon exemple sobre el tipus de debats, tensions i resistències que en la conjuntura es mobilitzen a Amèrica Llatina en aquest aspecte crucial de la gestió urbana. Vàries dècades d’esforços per comptar amb un marc constitucional i legal que ha assentat les bases consistents per la intervenció del mercat del sòl i ha dotat als governs municipals d’eines per comptar amb noves fonts de finançament de la urbanització a partir de la mobilització de plusvàlues i per recolzar les polítiques d’habitatge d’interès social, les ambientals o les de mobilitat, entre altres. La legislació ha estat precisada i desenvolupada per una àmplia i innovadora jurisprudència, en particular produïda per la Corte Constitucional i des de principis del 2000, quan comencen a ser aprovats els plans d’ordenació, travessa l’etapa més difícil d’implementació a nivell municipal, on s’enfronten problemes que van des de la definició de competències per adoptar decisions polítiques en aquest camp, el fort arrelament patrimonialista en relació amb la propietat del sòl; fins la construcció de capacitat institucional pública i privada i l’adaptació a un fort canvi en les regles de joc relacionades amb l’assignació de les normes d’ús i edificabilitat. Tenint en compte que la Llei de Desenvolupament Territorial va arribar l’any passat als seus deu anys de vigència sense grans modificacions, l’article examina tant els continguts jurídics com els punts de discussió i tensió d’aquest procés centrar en tres aspectes: 1) les relacions entre nivells de govern o la distribució de competències; 2) el règim jurídic-urbanístic de la propietat a partir de la revisió del significat i abast de la funció social de la propietat; 3) l’articulació entre polítiques de sòl i polítiques d’habitatge d’interès social. L’article aporta elements de discussió sobre les majors condicions d’intervenció en el mercat del sòl en les ciutats llatinoamericanes donades les seves particulars condicions en termes d’exclusió, desigualtat o iniquitat.The Colombian experience of issuing and implementing legislation for land use and\udsoil is a good example on the type of discussions, tension and resistance at the juncture that\udare mobilized in Latin America in this crucial aspect of urban management. Several decades of\udefforts to have a constitutional and legal framework that has laid the groundwork for consistent\udintervention in the land market and has given municipal governments have tools for new\udsources of financing of urbanization from the mobilization capital gains and to support policies\udfor social housing, environmental or mobility among others. The legislation has been clarified\udand developed by a wide and innovative jurisprudence, in particular produced by the\udConstitutional Court and since early 2000, when management plans began to be approved,\udgoing through the most difficult stage of implementation at the municipal level, where face\udproblems ranging from the definition of powers to take political decisions in this area, a strong\udattachment patrimonial in connection with the land until the construction of public and private\udinstitutional capacity and adaptation to a sharp change in the rules of the game related to the\udallocation of the rules of use and build. Taking into account that the Law on Territorial\udDevelopment arrived last year to its ten years of operation without major changes, the article\udexamines both the contents and legal points of discussion and tension of this process focused\udon three aspects: 1) the relationship between levels of government or the distribution of powers,\ud2) the legal-urban regime of property from the revision of the meaning and scope of the social\udfunction of property and 3) the relationship between land and housing policies of social interest.\udThe article provides elements for discussion on best position to intervene in the land market in\udLatin American cities due to their particular conditions in terms of exclusion, inequality and\udinequity

La ley 388 de 1997 en Colombia: algunos puntos de tensión en el proceso de su implementación