English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

El crecimiento urbano disperso es uno de los problemas principales a los que se enfrenta el urbanismo actual. Ciudades excesivamente dispersas generan más contaminación y condiciones de vida menos saludables. Las políticas urbanísticas actuales tratan de frenar la tendencia de las sociedades avanzadas a generar ciudades dispersas. Una amplia literatura ha tratado de comprender las causas de este fenómeno de cara a orientar políticas que lo frenen. Diversos estudios han llamado la atención sobre la descentralización político-administrativa a escala local como un factor que impulsa las probabilidades de crecimientos urbanos dispersos. En Europa no existen muchos casos de ciudades que opten por una descentralización interna como si ocurre en Estados Unidos, pero sí que existen múltiples casos de nuevas áreas metropolitanas nacidas a partir del crecimiento de ciudades medias próximas entre sí y por lo tanto internamente descentralizadas. Sólo en España hay más de 60 casos que pueden asimilarse a este tipo de áreas metropolitanas emergentes. En este trabajo estudiamos en detalle el caso de Asturias, región al Norte de España, donde está naciendo un área metropolitana a partir del crecimiento de tres ciudades de tamaño medio muy cercanas entre sí y de similar tamaño y jerarquía. Aplicando Sistemas de Información Geográfica a los datos de esta región podemos contrastar varias hipótesis acerca de las tendencias de dispersión urbana en este tipo de emergentes entornos metropolitanos. Nuestros resultados nos llevan a confirmar que este tipo de conurbación es especialmente proclive a generar un crecimiento disperso debido al comportamiento de las unidades locales pequeñas que quedan integradas en el nuevo espacio metropolitano. Sin embargo, estas tendencias serían fácilmente evitables integrando políticamente el área metropolitana.El creixement urbà dispers és un dels problemes principals als que s’enfronta l’urbanisme actual. Ciutats excessivament disperses generen més contaminació i condicions de vida menys saludables. Les polítiques urbanístiques actuals tracten de frenar la tendència de les societats avançades a generar ciutats disperses. Una àmplia literatura ha tractat de comprendre les causes d’aquest fenomen de cara a orientar polítiques que l’aturin. Diversos estudis han destacat sobre la descentralització politicoadministrativa a escala local com un factor que impulsa les probabilitats de creixements urbans dispersos. A Europa no existeixen molts casos que optin per una descentralització interna com si passa a Estats Units, però sí que existeixen múltiples coses de noves àrees metropolitanes nascudes a partir del creixement de ciutats mitjanes pròximes entre sí i, per tant, internament descentralitzades. Només a Espanya hi ha més de 60 casos que poden assimilar-se a aquest tipus d’àrees metropolitanes emergents. En aquest treball estudiem en detall el cas d’Astúries, regió al Nord d’Espanya on està naixent una àrea metropolitana a partir del creixement de tres ciutats de mida mitjana molt properes entre sí i de similar mida i jerarquia. Aplicant Sistemes d’Informació Geogràfica a les dades d’aquesta regió, podem contrastar vàries hipòtesis respecte les tendències de dispersió urbana en aquest tipus d’entorns metropolitans emergents. El nostres resultats ens porten a confirmar que aquest tipus de conurbació és especialment propensa a generar un creixements dispers degut al comportament de les unitats locals petites que queden integrades en el nou espai metropolità. No obstant, aquestes tendències seran fàcilment evitables integrant políticament l’àrea metropolitana.Urban sprawl is one of the main problems of modern urbanism. Cities too much sprawled produce more contamination and worst quality life conditions. The current urban policies attempt to slow the advanced societies tendency to generate sprawled cities. There are a lot of contributions in the urban economics literature that try to understand the causes of sprawl in order to propose policies to reduce it. Many of these papers put their attention on the local policy decentralization as a relevant factor which impulse the probabilities of suffer a dispersed city growth. In this paper we put our attention in a very common situation around Europe: emerging metropolitan areas which appear as a consequence of the growth of closer previous medium cities. Just in Spain there are more than 60 cases that could be consider as this type of emerging metropolitan areas. We study specifically the case of Asturias: a small region in the north of Spain in which three cities growth generate an emerging polycentric and decentralized metropolitan area. We apply Geography Information Systems to study and contrast several hypothesis in this case. Our result conduct us to confirm that this case trend to generate sprawl due to the role of the small local areas, which are integrated in the emerging metropolitan space. However, this behavior could be easily avoided thought a political integration of the new metropolitan area.Peer Reviewe

architecture, city and environment

Dispersión urbana en áreas metropolitanas policéntricas no coordinadas: análisis del caso asturiano mediante el uso de Sistemas de Información Geográfica