English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

La Casa-Estudio que construyó Luis Barragán, en la Ciudad de México en 1947, fue una de las diversas propuestas a la resolución de una crisis generalizada que tanto, la arquitectura moderna, como el Estilo Internacional en México enfrentaban en ese entonces. La insatisfacción de la ortodoxia moderna se sintió en diferentes partes del mundo; llevando a toda una generación de arquitectos a buscar referentes y a emprender propuestas que pudieran enmendar o bien complementar un proyecto de modernidad aparentemente inconcluso. El rompimiento que se detecta en el trabajo arquitectónico de Luis Barragán, a mediados de la década de los años cuarenta, coincide con una serie de inquietudes culturales de otros arquitectos quienes deseaban enriquecer su bagaje arquitectónico con las construcciones localizadas en la región del Mediterráneo. Paralelamente, Luis Barragán desarrolló un interés en las arquitecturas anónimas y éste se puede apreciar en la profusa colección de libros y revista de su biblioteca personal. En efecto, a través de este artículo, el lector se dará cuenta de la multiplicidad de imágenes y textos de referencia que, conformaron una parte significativa del imaginario del arquitecto. De igual forma, éstos definieron su postura crítica, la cual sustentó buena parte de la arquitectura durante los años 50 y 60. Es decir, así, lejos de ubicar la obra barraganiana dentro de la línea de arquitecturas regionalistas, ésta será más bien el resultado de una oscilación entre tradición y tiempo presente. Por tanto, este diálogo se acerca más a la visión de una modernidad construida desde una relación compleja y retroalimentada entre dos o más polos. La Casa-Estudi que va construir Luis Barragán, a la ciutat de Mèxic el 1947, fou una de les diverses propostes a la resolución d’una crisi generalitzada que tant l’arquitectura moderna com l’Estil Internacional a Mèxic s’enfrontaven en aquest periode. La insatisfacció de l’ortodòxia moderna es va notar a diferents parts del món; portant a tota una generació d’arquitectes a buscar referents i a empendre propostes que poguessin remediar o bé complementar un projecte de modernitat aparentment inacabat.La ruptura que es detecta en el treball arquitectònic de Luis Barragán, a mitjans de la década dels anys quaranta, coincideix amb una sèrie d’inquietuds culturals d’altres arquitectes que desitjaven enriquir el seu bagatge arquitectònic amb les construccions localitzades a la regío del Mediterrani. Paral·lelament, Luis Barragán va desenvolupar un interés en les arquitectures anònimes i aquest pot apreciar-se en la gran col·lecció de llibres i revista de la seva biblioteca personal.En efecte, a través d’aquest article, el lector es donarà compte de la multiplicitat d’imatges i textos de referencia que, conformaren una part significativa de l’imaginari de l’arquitecte. D’igual forma, aquests definiren la seva postura crítica, la qual va recolzar bona part de l’arquitectura durant els anys 50 i 60. És a dir, lluny d’ubicar l’obra barraganiana en la línia  d’arquitectures regionalistes, aquesta será més bé el resultat d’una oscil·lació entre tradició i temps present. Per tant, aquest diàleg s’apropa més a la visió d’una modernitat contruïda des d’una relació complexa i retroalimentada entre dos o més pols.Casa-Estudio built by Luis Barragán, in Mexico City in 1947, was one of the multiple proposals made to resolve a general crisis that modern architecture as well as International Style in Mexico was facing at this moment. Modern ortodoxy's dissatisfaction was felt in different parts of the world; bringing a whole architect's generation to find references and to launch proposals which would emend or also complement the modern project apparently unfinished.The break-up in Luis Barragán's work, in the mid-1940's, match with a serie of cultural's concerns of other architects wishing to enrich their own architectonical baggage with Mediteranean constructions. At the same time, Luis Barragán developed an interest for anonym architectures which can be seen in the extensive collection of books and magazines of his personal library.Indeed, beyon this article, the reader will notice the multiplicity of pictures and referenced texts which shaped a relevant part of the architect's imaginary. In like manner, this material defined his critical approach which sustained a great part of architecture during the 50's and 60's. In other words, far away from placing Barragán's work in a line of thinking of regionalist's architecture, this is the result of an oscillation between tradition and present time. Therefore, this dialogue is closer to the vision of modernity constructed from a complex  and feedbacked relation between two or more poles.Peer Reviewe

Arquitecturas sin arquitectos: la mirada de Luis Barragán por las arquitecturas del Norte de África y Medio Oriente